Barcelona, ciutat grega.

BARCELONA, CIUTAT GREGA.

   

Els grecs van construïr el Temple de Parzenon entre els Segles IV i III aC. Era el Temple de la deessa Parzenos o Temple de les Verges i la Ciutat va prendre el nom de Parzenon o Barcenon, que els romans van mantindre. Ben aviat es va perdre el sentit del seu més primerenc significat, tant per part dels ibers com per la dels romansS’acostuma a dir que Rodes i Empuries van ser ciutats gregues del nostre païs. I es diu amb tota la raó històrica. És un fet demostrat. Empúries (Emporion) la tenim ben situada. Rodes la podèm situar a Roses. Però pocs historiadors moderns diuen que Barcelona va ser ciutat grega. La majoria no ha trobat motius suficients per a afirmar-ho.

Algunes coses sorprenen. En dirèm algunes.

1.- Quan els romans dominen Barcelona cap el 16 aC., la denominen Colònia JULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO. Així consta en un epigrama existent al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. IUL AUG FAV PAT BARCINO. No es pot discutir que sigui la Ciutat de Barcelona. Es a dir, que l’Emperador Juli August afirma que aquesta Ciutat es diu Barcino. Per que el nom ja era existent des de 3 segles abans. Alguns dels que pensen que s’inventa el nom manifesten que l’orígen etimològic de Barcino és barcena o bargena, ciutat o lloc inundat. Hem de reconèixer com a molt estrany que, edificada sobre un monticle, aquesta Ciutat estés inundada. Aquesta etimología no sembla molt encertada. El nom de la Ciutat no podia ser romà, per que era existent amb anterioritat als romans. Es van trobar monedes de Barcino dels Segles III-II aC., que es poden datar entre el 219 i el 195 i que porten la llegenda de la Ciutat.

Alguns numismàtics interpreten la llegenda de les monedes com Barkino o Barkeno, amb lletra K, però la lectura de la lletra íbera C tant pot ser Ka com Ke com Ce com Ci. Pensèm que en aquest cas es Ce, es a dir, Barceno.

Altres monedes trobades a Barcelona porten la llegenda Laiescen (moneda de Laie o dels laietans) sota un cavall piafant o trotant i un genet amb palma.

El comentari anterior sobre la lletra C val per a aquestes darreres. La llegenda pot ser Laiescen o Laiesken, però ens decantèm per la C, per que els grecs anomenàven als habitants de la comarca con laietanoi.

O sigui, que a Barcelona es van emetre dos tipus de monedes :

La de Barcino o Barceno en el Segle III aC.

La laietana cap el Segle II aC. 
Més sembla que Juli August es troba amb un poblat que es diu Barcino i refunda la Ciutat amb el seu nom.

Barcinus.- Alguns diuen que Barcino o Barceno pot procedir de Barcinus o ciutat del cartaginès Barca, però no hi ha cap rastre d’una estada dels Barca a Barcelona que no sigui esporàdica.No existèixen monedes cartagineso-púniques operant a Catalunya ni indicis o aguaits de cap text púnic, ni tantsevol durant el seu pas entre el 219 i el 195 aC.



2.- Els que han estudiat greg amb professors nadius grecs hauràn pogut comprovar que quan es referèixen al Parthenon (Temple de l’Acròpolis d’Atenes), ho pronuncien com “Barcinon”. Aquest fenòmen vocàlic i consonàntic P-B…E-I, és força conegut pels filòlegs.

S’ha d’esmentar que la consonant Th no existeix en grec, encara que molts autors moderns la utilitzen, el que es pot considerar un error. De tots es sabut que la consonant era la dzeta i que lo correcte era pronunciar Parzenon.
Si això és veritat (costa poc fer la prova amb grecs) és difícil entendre per què no es pot defensar que el nom de Barcelona era Barcinon o Parzenon. 
3.- Es un fet conegut que les monedes laietanes (grec laiaitanoi) tenen una testa diademada per l’anvers i un cavall amb genet i palma pel revers. No hi ha més que observar les monedes amb la inscripció Laiescen-moneda de Laia- per comprovar aquesta realitat. Són similars a algunes monedes amb la llegenda Kesse (per a alguns, Cesse) que de molt antic s’han identificat amb les cosetanes o de Tarragona així com amb les monedes de Xàtiva (Saetabi), que també ostenten una testa viril i un cavall amb genet.
Alguns dels que han aprofundit més en el tema de les monedes de l’època diuen que el primitiu Pegaso de les monedes gregues es va anar transformant paulatinament en un cavall amb genet i palma i altres amb genet i llança. Es diu que la sèrie del genet, que després van usar altres pobles peninsulars, te el seu orígen en Cosse (Cosetània-Tarragona).
4.- Un estudi a fons del Temple del carrer Paradís de Barcelona el sitúa abans de la nostra Era i amb grans similituds amb el Temple de Zeus d’Atenes, del Segle IV aC. tant en l’arquitrau, com en els capitells corintis (iguals volutes i fulles d’acant) com el fust, així com la base. Situable, per tant, en temps molt anterior a l’Emperador romà Juli August.
5.- L’historiador Estrabó reconeix indirectament l’existència d’un port a Barcelona, quan diu : “Des de les Columnes (d’Hèrcules- estret de Gibraltar) no hi ha bons ports, sinò els dels laietans, el de Rodes i el d’Empúries”…I Estrabó diu això abans de que el romà Juli August ocupés Barcelona i, per tant, abans de la construcció del Temple de Barcelona.
Es podria afirmar que el Temple de Barcelona és el que va servir d’exemple als romans en construccions posteriors, com el Temple de Mèrida o el d’Évora, que pertànyen al mateix estil arquitectònic perípter. En canvi, el Temple romà de Nimes, que també te capitells corintis, no és perípter, per que la naos o cel·la arriba fins la columnata exterior en les façanes laterals.

Un dels primers que van localitzar les restes del Temple del carrer Paradís de Barcelona, Antoni Cellés, va escriure el 1835 “Memoria sobre el colosal Templo de Hércules”. Molt després es va començar a establir l’hipòtesi de que fos un Temple dedicat a August, sense base documental o arqueològica.


PROVES NEGATIVES DEL TEMPLE DE BARCELONA.

Es a dir, proves que palessen que no era romà, ni cartaginès ni iber. Entenent, per iber, de “concepció” íbera. En cap manera s’ha d’entendre com que no el fecin treballadors íbers, ja que està prou demostrada la seva capacitat tècnica, per exemple a Ullastret o Tomoví.

Es pot parlar de proves negatives de la possibilitat de que el Temple de Barcelona fos romà. Les proves negatives són tan decissives com les positives.

La primera és que costa molt de pensar que els exèrcits d’August que van entrar a Barcelona cap el 16 aC. conservessin per a la ciutat el nom de Barcinus si aquest nom rememorés als Barca cartaginessos, que havien estat els seus pitjors enemics. Més be s’ha de pensar que el nom de Barcino no tenia connotacions negatives per als romans, sinò neutres. Aquells romans, com el duovir Cai Ceti d’una làpida trobada a Montjuic (Caius Cetius) devien escoltar als habitants de Barcelona nomenar-la com a Barcenon o Barcinon i aquest nom li va quedar. Es evident que els romans van trobar habitada Barcelona, per que hi ha noms ibers entre els que aparèixen no molt després a quantitat de làpides de l’Avinguda de les necrópolis trobada a la Ciutat, junt a noms romans.

La segona prova negativa és que cap historiador romà blasona de cap Temple romà a Barcelona i és clar que ho hagués fet en cas afirmatiu. Ni Vitruvi, ni Pomponi Mela, ni Avié (esmentant el periple massaliota de l’època, encara que molt després) ni cap dels altres historiadors. Aviè parla de les “riques barcelones”. No és d’estranyar, si Barcelona tenia un Temple d’aquelles dimensions i unes Avingudes com les que servien d’eixos de la Ciutat. És més lògica l’existència d’un Temple grec en el temps del que Aviè parla, el de les riques Barcelones.

La tercera prova.- Quan en Vitruvi critica els Temples romans és per que aquestos no s’adequaven a les normes constructives gregues. És palmari que el Temple de Barcelona sí que s’ajustava a aquelles, ja que era hexàstil i perípter. Sobre tot aquesta darrera circumstància, per que el Temple de Barcelona tenia tota la columnata envoltant la naos o cel·la, que és un element destacat de l’ortodóxia grega de l’estil corinti.

Si el Temple fos romà i del temps d’August, s’hagués semblat al Temple de Nimes, que no és perípter, arribant la naos a les columnates laterals.

Però el Temple de Barcelona era perípter, o sigui, grec.

LA DESTRUCCIÓ DEL TEMPLE.

¿Quan es va produïr?

S’ens fa difícil pensar que els romans dels quatre segles següents haguéssin enderrocat els seu Temple, si fos romà. O que ho haguessin fet els visigots si ho fos. Hi hauria alguna constància documental. Però si van ser ells els que van enderrocar un Temple grec, com van fer també en altres indrets, és normal que els historiadors no en parlin, per que no seria una glòria romana. I tampoc dels visigots, continuadors espirituals dels romans. Les destruccions dels Temples grecs o romans es produeixen al llarg del temps, quasi sempre per a construïr parts de les muralles, quan es considera que aquestes tenen efectiva utilitat, com es pot comprovar en certes epigrafies de les mateixes muralles. 


Es devia començar per la naos o Temple strictu sensu, reutilitzant els carreus. Tal va passar amb els Temples de Mérida o Èvora que, en canvi, conserven bona part de les columnes. També a Barcelona es van respectar 6 columnes in situ (quatre en la seva integritat), però la naos va desaparèixer íntegrament. De ben segur quan es van acabar les segones muralles de Barcelona, com igualment va passar a Mèrida o Èvora, en que el Temple no va ser substituït per altres edificis. I com igualment succeï a Agrigent, Siracusa o Tarent.
A Barcelona alguns dels carreus o làpides van passar al Call jueu, com es pot demostrar. Es a dir, la destrucció del Temple de Barcelona, que hauriem de considerar grec, es va produïr en un llarg període de temps, però va començar molt aviat en el nostre primer Mileni. En cas contrari. ¿per què no es van conservar estàtues romanes templeres d’Emperadors, pròcers o duovirs, per exemple? 

No aniría molt desencaminat qui digués lo següent :

“Barcelona va ser en els seus inicis un poblament ibèric, en el que es van instal·lar els jueus fenicis i, quasi simultàniament, els gregs, cap el Segle IV aC, al mateix temps que ho feien a Xàtiva, Rodes, Empuries, Narbona, Besiers i Marsella, construïnt un colosal Temple hexàstil, de 6 columnes frontals i 11 laterals d’estil corinti. al monticle del Mont Taber, annex al Call jueu. Les transaccions comercials es feien primer en monedes gregues, que els ibers van reproduïr amb la inscripció “Laiescen” o moneda de Laia, en honor a la deesa de Corint. Dit poblament va ser rebatejat per Juli August Favenci cap a l’any 16 de la nostra Era i transformat en Ciutat sota el nom de Civitas Barcinona o Ciutat del Parzenón, en la que van conviure ibers, jueus i romans. D’ella van parlar, com a poble dels laietans, els historiadors Livi, Estrabó i Ptolomeu, entre d’altres. En concret, l’historiador Estrabó ja parla del port de Barcelona en temps anterior als romans.”

Barcelona, com Catalunya, no és o no ha estat el que alguns volen que sigui. Sempre va ser una societat d’ibers, fenicis, gregs, romans, jueus, visigots, cristians i, per què no dir-ho, de musulmans.

.